JARDÍ-HORT MEDITERRANI

Hola, bon dia, sóc José Luis Valero, alumne de primer d’ESO de l’Institut Ausiàs March de Manises.
Aprofitant el trasllat al nou edifici i com que no ens feia massa gràcia treballar a classe, el professorat ens va proposar, a mi i a set companys més, crear un jardí de plantes aromàtiques. Aquest projecte de Jardí està coordinat pel Departament d’orientació, guiats per l’esforç de tot el nostre professorat, molt especialment la nostra Professora Terapèutica, Cristina.
A l’activitat també participen altres departaments de l’Institut i al voltant del jardí s’han realitzat altres tallers educatius, com ara el Departament de tecnologia que va idear unes casetes de fusta per acollir els pardalets, i poder oferir-los un lloc on poder menjar i viure. El Departament de plàstica també ens va ajudar a delimitar el lloc del jardí amb unes tanques de fusta, que servirà, el curs vinent, per a la posada en marxa d’un hort escolar. Per la seua banda, el Departament de ciències ens va proporcionar informació per a descobrir els noms científics de les plantes aromàtiques que havíem plantat, i per a un dels tallers on ens ensenyaren a premsar les herbetes seques per fer punts de lectura. A més, el Departament de clàssiques va traduir al llatí el nom de les herbes aromàtiques. Aprofitant les herbes plantades, va realitzar un taller de perfum al món antic. Vam descobrir en eixe taller les aromes del món romà així com el perfum és important des de l’antiguitat. L’alumnat de 1r de Batxillerat de LLatí va completar la informació buscant la història mitològica de cadascuna de les herbes del nostre jardí, publicant-la posteriorment al blog de clàssiques.

Finalment, el Departament de Valencià s’ha encarregat de l’assessorament lingüístic i l’alumnat de 3r d’ESO va preparar unes caixes per dipositar el paper del qual encara podem fer-ne un altre ús, i preparà una exposició fotogràfica sobre el nostre entorn natural. Aquest projecte ens ha proporcionat moments divertits, a l’aire lliure, hem après coses noves i útils i hem fet noves amistats compartint experiències. Es tracta d’un projecte que està en constant moviment, que volem que cresca cada vegada més, fer partícips d’esta il·lusió al major nombre de gent i tenim moltes idees per al curs vinent: la creació d’un hort escolar.
I per finalitzar, sense voler treballar, mira que hem treballat!

OBJETIUS DEL PROJECTE

• Adquirir i aplicar coneixements relatius al plantat, trasplantat, reg, abonament i cura de les plantes.



• Preparar cossiols, llavors, planters,… tot estimulant l’interés cap a la natura del centre.




• Fer partícip del projecte a tota la comunitat escolar mitjançat tallers, exposicions…
  Potenciar l’estima per la natura.




• Experimentar l’assecat i el premsat de flors i plantes.




• Adquirir pautes i hàbits personals de treball.




• Potenciar el treball en equip.




• Gaudir i experimentar el creixement de les llavors i plantes que han conreat.

Vota mi cuerpo: positiva

Positiva: Pots conèixer a molta gent de molst llocs, païssos, etc. Pot ser que arribes a tindre una relació d'amistat (o el que no és amistat). N'hi ha gent de totes les edats, païssos i ciutats. És entretingut i a més sempre està bé tindre amics a tots els llocs. Pots arribar també a trobar-te a gent que conegués quan eres xicoteta i pel pas del temps havieu deixat el contacte a causa de canvi de poble, col·legi etc.
Pots fins i tot enamorar-te, per exemple, una amiga meua ara mateix està eixint amb un xicot que va conèixer per aquesta pàgina i tant ell com ella estan molt enamorats.
A molta gent li pareix una pàgina estúpida i no li agrada. Però la veritat pots conèixer a molta gent, tant xics com xiques. No és tan sols una pàgina per a lligar, rídicula i/o penosa que és el que pensa qüasi tot el món.
Qualsevol usuari registrat pot possar comentaris a les fotos de les altres persones. Les xiques i els xics més guapes tenen el major índex de puntuació i per tant es consideren guapos.
En conclusió, jo pense que és una pàgina on pots fer amics i amigues. Quan t'avorrisques ets pots conectar i escriure a la gent per parlar amb ella, intercanviar opinions, i coversar sobre gustos, etc.
A més a més no vas a perdre res per entrar a aquesta pàgina i parlar amb la gent. Si t'agrada conèixer a gent, parlar amb ella i això registrat a aquesta pàgina.

Cintia Gimeno

Vota mi cuerpo: una visió negativa

Internet és un medi de comunicació que utilitzen molts jovens, unint aquest medi de comunicació, i l'obsesió de l'aparènça del seu cos trobem la pàgina "vota mi cuerpo". Aquesta pàgina és molt popular al món, ja que pots trobar gent de tots els llocs. En aquesta pàgina podem trobar coses positives i negatives:

Negatives:

Pots trobar-te amb algú que es fa passar per un xicot de la teua edat, i quan vages a quedar amb ell, pot convertir-se de repent en una situació molt perillosa i et pot violar o raptar-te.
Les persones que se posen en aquesta pàgina, són persones que necessiten que li diguen el que pensen del seu físic, perquè les persones que s'adentren a la pàgina tan sols es fixen en el físic, i no en la personalitat, perquè el físic, és l'únic que pots monstrar en una foto i no com és la teua personalitat.
A més a més d'això hi ha gent que tan sols entra a la pàgina per a insultar, i pot dir-te per exemple a una xica o un xic que està molt gros, i a partir d'ahí el xic o xica a qui li ho dit, pot agafar un trauma i no menjar fins a arribar a l'anorexia.
I el pitjor de tot és que cada vegada hi ha gent que es registra més jove.

Aquesta pàgina està feta per a dos tipus de persones:

1) Les que volen exhivir-se per confiança en si mateix.
2) Als que li dóna igual el que diguen d'ells.

La pàgina com precisament diu és per a què voten el cos no per a comentar el cos. Hi ha molta gent que diu, que és una pàgina lamentable, un circ o una fira de ramat ( no la pàgina en si, no tots els que entren en ella, sinò la majoria de la gent, que usa la pàgina per a buitrejar i golfejar).
Per a concloure, aquesta pàgina pot donar molts disgustos, i el pitjor de tot és que es pot evitar, no entrant en la pàgina, així t'evitaràs problemes com insults, traumes. Jo crec que per a conèixer a persones, no fa falta apuntar-se en una d'aquestes pàgines, per dues coses, primer perquè et pot enganyar sobre ell/a, la seua edat, el seu nom i coses així, i la segona perquè pots trobar-te amb gent molt eixida, que al quedar amb ell/a et pot fer qualsevol cosa. Mai arribes a conèixer del tot a una persona que coneixes en aquesta pàgina .

Jessica Llorente

LA DOLÇAINA

L'etimologia u origen d'aquest instrument el pode, resenyar a partir de varios milenis abans de Crist. En Egipte és on es veu les figures d'aquesta classe d'instruments segons els recents descubridors d'eminets investigacions, donant-nos testimonis de la seua configuracion en pintures egípcies.

La dolçaina que coneguem ara, en la actualitats es part de l'herència que la cultura musulmana ha deixat en la nostra terra. La dolçaina es va introduir a Espanya a partir del segle XV, procedint dels païssos d'orient Mitj; la seua influència ha sigut important en llocs de la regió de Llevant, Navarra i alguna altra.Però on més important ha sigut és a Castelló i Valéncia, participant a tota mena de festes de caràcter tradicional i popular, interpretant dançes, jotes i més motius d'estil i caràcter netament folklóric i popular.Si el seu origen és àrab no crec que presenta polèmica, doncs en els dos costats han existit i existeixen instruments de doble llengüeta, i l'intercamvi cultural de la península Ibèrica amb els dos costats va posivilitar la barretja i fusió d'elements semblants.

Desconegem quina va ser l'evolució en segles posteriors, però en el s.XIII Alfonso X a les seues Cantigas torna a parlar de les dolçaines en mans de Joglars, i en el 1391, el rei d'Aragó va destacar com els millors instruments Germans, alguns dels quals es desplaçaren a les Corts peninsulars.És molt tradicional a la cultura valenciana. És un instrument de fusta de forma cónica, separat en tres zones diferents: cubilet, cos i campana. Té doble llengüeta i això fa que tinga un so tan bonic i molt apropiat per a fer companyia en actes fallers.

És molt agradable creuar-te amb el so de la dolçaina pel carrer. Va acompanyat la majoria de vegades amb el tabalet que porta el ritme. La dolçaina pot estar en Fa o en Sol. La de Fa consegueix unes notes més agudes siguent el seu ús més correcte en conjunt de cor, bandes musicals i també de trompetes i tambors. La dolçaina de sol, amb un so més agut i brillant és més indicat per a tocar en passacarrers, despertades, processons i concerts. Al ser un instrument curt la resistència ha de ser molt gran. És molt difícil produir el seu correcte so.

Però mereix la pena aquest bonic so. Amb la fusta de garrofer és una de les millors per a su sonoritat dolçaina i clara. Història de més instruments: alguns instruments de gran potència sonora empleats com instruments populars apareixen tardiament, no abans de la segona meitat del segle XVIII. En molts llocs fins a meitats del segle XIX no aconsegueix desplaçar-se a altres instruments més arrelats com la flauta de tres forats. No existeix dades concretes sobre els seus usos anteriors a la música del poble pla.

Jo aquest instrument l'utilitze en una banda. Personalment a mi m'agrada perquè pense que és un instrument molt dolç ( d'açí prove el nom DOLÇaina). Amb aquest instrument pots tocar tota classe de cançons i queda molt bé i és facil de reconèixer-la. Vos anime a provar aquest instrument, quedareu totalment contents.

Sandra Làzaro

TECTÒNIC

El tecktonic és un nou estil de ball que està començant a posar-se de moda entre els més joves del país. Tanmateix, no és tan modern com podria pensar-se perquè va nàixer fa 8 anys a França. Es va gestar en una discoteca on s'organitzaven batalles de ball al ritme de la música hardstyle, però malgrat sorgir de les nits de festa els que s'han apuntat a aquest nou corrent afirmen que no és imprescindible estar en una pista per deixar-se portar. Alguns ho ballen en la parada, en l'aturada de l'autobús.
Aquest so electrònic té influències belgues i holandeses, que en mesclar-se amb la música del sud xoquen "com si foren dues plaques tectòniques". D'aquesta comparació amb la geologia sorgeix el nom "tecktonik" que, a propòsit, té lema propi: "Balla per expressar-te, no per impressionar".
Una de les característiques principals consisteix en que gairebé no cal moure's del lloc, els desplaçaments són quasi nuls i el pes del ball recau sobre els braços, que giren freqüentment al voltant del cap.
El fenomen s'està estenent com la pólvora degut a que molts dels ballarins del carrer es graven i pengen els seus vídeos a internet perquè qualsevol interessat puga iniciar-se i aprendre els moviments. Algunes d'aquestes classes a distància ronden les 3 milions de visites. També aprofiten l'ús de la xarxa per organitzar trobades entre "tecktoniks" que permet a aquests ballar en companyia, aprendre nous moviments i compartir uns seguidors que alguns qualifiquen "d'estil de vida".
Com acostuma a succeir en aquests casos, la roba i els accessoris compten. Els practicants del tecktonik porten samarretes sense mànegues amb caputxa i combinen els colors cridaners sobre un fons negre o blanc. Concedeixen molta importància al pentinat i és comú l'ús de gorres, i cinturons... Però si hi ha alguna cosa que no pot faltar en l'armari és un parell d'esportives còmodes i vistoses que permeten ballar el màxim temps possible.

Finalment, dir que amb ganes, entusiasme i un poc d'esforç,
pots practicar aquest ball, i el més important, pots divertir-te i passar-ho bé.

Laura Haro López

LES FESTES I ELS FOCS ARTIFICIALS

La primera festa valenciana amb focs artificials que anem a nomenar són les falles. Aquesta festa té com a duració cinc dies, i aquestos cinc dies estan coberts d'una gran festa de focs artificials, sobretot la nit del 18 aquesta nit " la nit del foc" té unaduració de 20 minuts, amb un gran espectacle de focs artificials.
La segona festa valenciana, que conec que utilitza focs artificials són els moros i cristians. Aquesta festa crec que té una duració igual que les falles, aproximadament. Aquesta festa, té focs artificials al presentar els moros per una banda i els cristians per una altra, també fan un castell de focs artificials.
L'últim dia amb la batalla dels moros contra els cristians és on més focs artificals s'utilitzen.
La tercera festa valenciana que també conec, són les del meu poble, Paterna. Quan fan la corda i la recorda. Aquestes festes, són molt perilloses per la quantitat de femelles que arriben a llançar al moment.
Per a la gent que mai ha vist aquesta festa, ara vos explique com funciona. Quan arriben els dies 24 i 25 d' agost, la gent puja al tiro pixó, a un descampat que hi ha, i comencen a llançar focs artificials, la gent es posa allí dins sense ninguna protecció, però amb la conciència que li poden cremar i fer-li molt de mal.
Per això és molt aconsellable que portes un traje especial que lloguen pels voltants. La duració d' aquestes dues festes és de 45 minuts cadascuna, amb la presència dins de la policia i l'ambulància. La meua conclusió és que totes aquestes festes simbolitzen a València, són festes que en cap altre lloc les trobaries, amb aquesta passió valenciana, que fa a la gent fins i tot plorar.

Història d'internet

L'inici d'internet va ser a l'any 1969 i es va anomenar APRANET, va ser en plena guerra freda.
Es va crear Estats Units i van fer-ho exclusivament d'ús militar amb l'objectiu que en cas d'un atac rus es puguera tindre informació des de qualsevol racó del país. En principi la xarxa contava amb 4 ordinadors, dos anys després ja contaven amb quaranta.
Va seguir crescent i obrint-se per tot el món i qualsevol persona amb fins acadèmics pot tindre conexió.

Les funcions militars van canviar de APRANET i foren a parar a MILNET, una nova xarxa.
En 1985 l'internet ja era una tecnologia establida que coneixien uns pocs. En el centre Europeu d'investigacions nuclears (CERN) Tim Berners Lee buscava un sistema d'emmagatzament i recuperació de dades, Robert Caillau va col·laborar i en 1990 el fiquen un nom al sistema World Wide Web (www).
En 1993 Marc Andreesen va produir la primera versió de navegador "Mosaic" que va permetre accedir amb major naturalitat a la WWW. Anava més enllà del previst i la facilitat amb el que es movien va fer que s'estenguera pel tot el món.
A partir d'aleshores Intenet va començar a créixer més ràpid que qualsevol altre medi de comunicació, convertint-se en el que coneixem hui tots.
Podem definir Internet com una xarxa de xarxes, és a dir, una xarxa que no soles interconecta computadores sino que interconecta xarxes de computadores entre si, comunicant-se mitjançant cables.

Jo pense que internet és ara un mètode més de comunicació i que serveix al igual que per a parlar amb altra gent serveix per a enviar imatges, videos i tot tipus de documents.
També pense que Internet és una novetat que ja existeix en quasi totes les cases i qui s'acostuma a utilitzar-lo no pot viure sense ell perquè és molt comode i és molt fàcil.

Alejandro Rodrigo

BREAK DANCE

El Bboying (Break Dance), començà com un mètode de les bandes rivals del per a resoldre disputes pel territori. En una exhibició de balls per torns, el band guanyador era qui demostrava major habilitat i aconseguía ridiculitzar a l'oponent, al principi únicament era un ball de peu, sense baixar al sol, llevant en els "burns" on es baixava per un moment per a realitzar alguns gestos o postures de mofa o risa a l'oponent, be fent-se el dormit, el mort...

Fou més tart i a través de les actuacions plenes d'energía de la llegenda de James Brown i l'augment de popularitats dels grups de ball, com per exemple els de Rock Steady Crew, el que va impulsar que el ritual competitiu de les guerres de bandes es veien envoltes per un fenómen de cultura pop, rebent una atenció massiva per part dels medis. Festes, discoteques, espectàcles o altres events públics es van convertir en llocs típics per a els b-boys, especialment per als membres de bandes; ballar era una diversió per a les amenaces de la vida urbana.
Encara que la seua gran popularitat perd intensitat en els 1980s, en els 00's resurgeix gràcies a bboys com Storm (Alemania), Speedy, grups com breaks Crew... el Bboying (Break Dance) permaneix com un fenòmen predominant, mostrant-se a través dels medis amb freqüència en pel·lícules i anuncis. Per als entusiastes del Bboying (Break Dance), és un agradable passatemps, i per als bboys reals, una forma de vida. Batalles underground, festivals, exhibicions, competicions a tots els nivells. A Europa destaca la Battle of the year i la UK championship; i en Estats Units el Freestyle session i la competició internacional el Red Bull BC.

El Bboying (Break Dance) és un ball que combina una sèrie de moviments aeròbics, rítmics influenciats des de balls aborígens, arts marcials, gimnàsia, salsa, i el popular funky. La llista dels moviments és enorme i requereix una gran dedicació i disciplina per a portar-se a terme.
El bboying es compon bàsicament per:
Top Rocking: Tot el ball que es realitza de peu.

Footwork: És el Top Rocking en el sol, (quan es baixa al pis per a continuar amb el ball).
Freezes: Són els temps en els que el Bboy es para (com congelat) en una postura, anomenada freeze.
Powermoves: Tots els moviments més gimnàstics, en els que es gira o es realitzen transicions aparentement més "poderoses o enèrgiques".
Aquest conjunt forma el Breakdance amb els seus moviments. És un estil de ball complicat de fer però practicable, es necessita molta habilitat.
Les batalles es refereixen a un enfrontament entre dos Crews de Bboys en un cercle (Circle) i un a un realitzen en el centre la rutina de ball. Va adquirint major grau de complexitat a l'eixida de cada ballarí. En una batalla els grups poden realitzar coreografíes o rutines. Els guanyadors solen ser els que hagen demostrat més estil, ritme, sentiment, compenetració, originalitat, coneiximent... i moltes altres valors.


Molt gent per error, considera el popping, locking, uprock i fins i tot new style, dins del break dance (bboying), i no obstant aixó, totes les modalitats citades són dances diferents que no formen part del bboying, algunes ni tan sols formen part del Hip Hop.

Álvaro Gil

CATASTROFE A BIRMANIA I A LA XINA

És la mayor tragèdia a Àsia des del tsunami. El cicló " Naris" ha provocat la mort de quasi 22.500 persones i es calcula que hi ha altres 40.000 desaparegudes. La junta militar Birmana assegura estar fent "tot el possible" per ajudar als afectats del cicló "Naris" mestres el balanç oficial de víctimes continua augmentant. Mentres que Espanya i les ONG entre altres, han començat a movilitzar ajuda d'emergència per als damnificats.

BALANÇ DE VÍCTIMES:

A l'últim balanç de víctimes cifra en 22.469 els morts i 41.000 els desapareguts. Segons la Junta Militar Birmana, que assegura que la inmensa majoria moriren o desaparegeren a causa de la gran ola que va inundar el delta d'Irawaddy. El ministre va senyalar que l'ola va arribar els 3.5 metes d'altura i va inundar la meitat de les cases amb poca altura .

AJUDA INTERNACIONAL:

La comunitat internacional ha reaccionat amb rapidesa per respondre a les necessitats de la població Birmana. La UE tracta del seu alt representant per a la política exterior i de seguretat comuna . Javier Solana va recalcar que està " preparat per a oferir assistència directa ". També el govern Espanyol ha mostrat la seua solidaritat amb els birmans a l'anunciar que: " com a mesura inicial " realitzaran una aportació de mig milió d'euros al fons del Programa Mundial d'Alimentació.

TERRATREMOL A LA XINA:

Un terratremol de 8 graus a l'escala de Richter va sacsejar el dilluns la província xina de Sichuan emportant-se la vida de milers de persones i deixant a milers de ferits . El nombre de morts del devastador terratremol que ha assolat el sur-est de xina ascendeix a 8.533, segons informa l'agència estatal de notícies Xinhua i més de 10.000 ferits.

El terratremol va afectar principalment la província de Sichuan, a menys de 100 kilometres de la capital provincial de Xengdu. Entre ells està la comarca de Wenchuan, el més pròxim a l'epicentre del sisme. El terratremol es va produir a les 06:28 hores GMT i va tindre una força de 8,0 graus a l'escala richter, es va sentir fins a Bangkok i Pekin centenars de milers d'habitants a la província de Sichuan, la més afectada, es troven incomunicades. L'exèrcit ha enviat a milers de soldats helicòpters i equips de rescat amb gossos rastrers a la zona afectada. Es pensa que decenes de milers de persones s'hagen quedat sense llar. A més a més les plujes dificulten les tasques de rescat i les comunicacions telefòniques han quedat destruïdes.


JASMIN CHURAGYAN .

CANVI CLIMÀTIC

S'anomena canvi climàtic a la modificació del clima respecte de l'historial climàtic a una escala global o regional. Aquestos canvis es produeixen a molt diverses escales de temps i sobre tots els paràmetres climàtics: temperatura, precipitacions, nuvolositat, etcètera. Aquest terme sol usar-se de forma poc apropiada o equivocada, en els canvis que es produixen en el present. En resum, el canvi climàtic és la variació global del clima de la Terra.

Les plantes també tenen un papel molt important en aquests canvis, és a dir, sino plou les plantes es moren no obstant això si plou moltíssim es moren també, amb això vull dir que les plantes necessiten tindre tan sols allò necessari per a viure.
El planeta ha passat durant molts millons d'anys han passat cinc canvis climàtics, i aquest és el sisé però la població de la terra, és a dir, nosaltres estem influint que el escalfament global , s'estiga avançant, per causa de la contaminació ( de les fàbriques, resïdus, etc.)

Causes:

Des de fà mès d'una década els científics de tot el món van començar a alertar que la Terra s'estaba escalfant a un ritme sense precededents. El clima sempre ha variat, el problema que té el canvi climàtic és que en l'últim segle el ritme de variacions s'ha accelerat molt i si no posem mesures promte serà nefaste.

Al buscar la causa d'aquestes variacions els científics van trobar que *l'escalfament global* també estava relacionat amb el canvi climàtic( que es deu al l'efecte hivernacle procovat per les societats humanes, és a dir, la població industrialitzades), és a dir, que la causa de l'escalfament gobal i el canvi climàtic, es deu a l'efecte hivernacle, de la contaminació humana.

Solucions:

-Renunciar als combustibles fóssils per reduir les emissions.
-Actualitzar les infraestructures per no malgastar energia.
-Acostar el treball als treballadors per reduïr desplaçaments.
-Consumir menys i comprar productes ``verds´´.
-Ser més eficients en l'ús d'energia.
-Alimentar-nos millor i ser...vegetarians?Així s'emetrà menys CO2 i metà.
-Detindre la desforestació i no deixar els aparells elèctrics en espera.
-Un fill per parella, per detindre el creixement demogràfic.
-Utillitzar biocombustible.

Matisacions:

Cal ser més eficients i millorar les infraestructures per no tirar a terra l'energia i dependre del petroli, sobretot per evitar problemes polítics i econòmics. Però imposar la mesura d'un fill per parella a tot el món?
A mi no em pareix bé tot el món té dret a elegir els fills que vulga tindre.

Conclusió:

El canvi climàtic no és un fet alié a la nostra existència, per tant, és deure de tots preservar el nostre planeta i considerar que l'opció necessaria d'un desemvolupament sostenible.

Lydia Pinazo López