dijous, 19 de juny del 2008

LA DOLÇAINA


L'etimologia u origen d'aquest instrument el pode, resenyar a partir de varios milenis abans de Crist. En Egipte és on es veu les figures d'aquesta classe d'instruments segons els recents descubridors d'eminets investigacions, donant-nos testimonis de la seua configuracion en pintures egípcies.

La dolçaina que coneguem ara, en la actualitats es part de l'herència que la cultura musulmana ha deixat en la nostra terra. La dolçaina es va introduir a Espanya a partir del segle XV, procedint dels païssos d'orient Mitj; la seua influència ha sigut important en llocs de la regió de Llevant, Navarra i alguna altra.Però on més important ha sigut és a Castelló i Valéncia, participant a tota mena de festes de caràcter tradicional i popular, interpretant dançes, jotes i més motius d'estil i caràcter netament folklóric i popular.Si el seu origen és àrab no crec que presenta polèmica, doncs en els dos costats han existit i existeixen instruments de doble llengüeta, i l'intercamvi cultural de la península Ibèrica amb els dos costats va posivilitar la barretja i fusió d'elements semblants.

Desconegem quina va ser l'evolució en segles posteriors, però en el s.XIII Alfonso X a les seues Cantigas torna a parlar de les dolçaines en mans de Joglars, i en el 1391, el rei d'Aragó va destacar com els millors instruments Germans, alguns dels quals es desplaçaren a les Corts peninsulars.És molt tradicional a la cultura valenciana. És un instrument de fusta de forma cónica, separat en tres zones diferents: cubilet, cos i campana. Té doble llengüeta i això fa que tinga un so tan bonic i molt apropiat per a fer companyia en actes fallers.


És molt agradable creuar-te amb el so de la dolçaina pel carrer. Va acompanyat la majoria de vegades amb el tabalet que porta el ritme. La dolçaina pot estar en Fa o en Sol. La de Fa consegueix unes notes més agudes siguent el seu ús més correcte en conjunt de cor, bandes musicals i també de trompetes i tambors. La dolçaina de sol, amb un so més agut i brillant és més indicat per a tocar en passacarrers, despertades, processons i concerts. Al ser un instrument curt la resistència ha de ser molt gran. És molt difícil produir el seu correcte so.




Però mereix la pena aquest bonic so. Amb la fusta de garrofer és una de les millors per a su sonoritat dolçaina i clara. Història de més instruments: alguns instruments de gran potència sonora empleats com instruments populars apareixen tardiament, no abans de la segona meitat del segle XVIII. En molts llocs fins a meitats del segle XIX no aconsegueix desplaçar-se a altres instruments més arrelats com la flauta de tres forats. No existeix dades concretes sobre els seus usos anteriors a la música del poble pla.


Jo aquest instrument l'utilitze en una banda. Personalment a mi m'agrada perquè pense que és un instrument molt dolç ( d'açí prove el nom DOLÇaina). Amb aquest instrument pots tocar tota classe de cançons i queda molt bé i és facil de reconèixer-la. Vos anime a provar aquest instrument, quedareu totalment contents.

Sandra Làzaro