El passat curs vaig poder anar a una excursió a Sagunt, organitzada pel departament de Clàssiques. Sóc una alumna discapacitada, i aquesta excursió presenta moltes barreres que la cap de departament va saber resoldre perfectament. Per anar, vaig utilitzar un bus adaptat amb plataforma. Demanant permís a les autoritats, vaig poder entrar al poble fins on m'esperava a mi i altres alumnes discapacitats una ambulància per a accedir fins el teatre.
Aquest servei estava preparat per a les dues sessions teatrals organitzades. En tot moment vaig estar acompanyada per Cristina, que no dubtar mai en dur-me allà on calia. Aquest any tornaré, amb la novetat que aniré amb taxi i podrè participar als tallers.
Les persones discapacitades troben diàriament barreres arquitectòniques, però també hi ha psicòlogiques. Dir “ no puc” no m'ajuda, a més no és veritat. 
Nosaltres també podem. La paraula discapacitat no ens hauria de definir. Tenim les mateixes discapacitats que qualsevol, som com qualsevol, som persones capacitades per a viure.
Nosaltres també podem. La paraula discapacitat no ens hauria de definir. Tenim les mateixes discapacitats que qualsevol, som com qualsevol, som persones capacitades per a viure. Marta
