El Moviment Dark o Cultura Fosca naix com un mitjà d'expressió o contracultura al sistema imperant. Alguns dels seus principis històrics la remunten a la França de l'any 1860. Allí, un grup de manifestants encapçalats per obrers i estudiants van eixir al carrer amb la cara pintada de blanc i vestits de negre per a manifestar-se en contra de la pressió social que els mantenia "morts en vida".
No obstant això, el Dark com expressió cultural va nàixer a principis dels 80, després de la caiguda dels Punk. Aquest nou moviment es va caracteritzar per vestir de blanc i negre (colors que simulaven "l'ànima i la mort"). Igual, el contrast reflectia "la seua mort ocasionada per la societat". El gòtic després del post-punk va continuar evolucionant tant musicalment com estèticament. Açò va ocasionar el sorgiment de diversos estils, variants dins del gènere gòtic. Les diferents escenes regionals van contribuir a aquesta diversificació. Pels 90 l'estètica Victoriana va tenir una renovada popularitat en l'escena gòtica, utilitzant el neogòtic de mitjan del Segle XIX i els aspectes més morbosos de la cultura victoriana. En l'actualitat podem trobar una nova evolució del Dark, ja que la seua manifestació tendeix a presentar-se amb força en diferents països on els joves se senten atrets per aquest moviment. Se'ls crida “Gòtics”… Música i estètica
De la mateixa manera, no tots els gòtics vesteixen de negre ni segueixen sempre l'estil. Definir una ideologia per a la subcultura gòtica és difícil per diversos motius. El primer és que si bé existeixen patrons, aspectes comuns en quasi tots els gòtics, cada membre defineix la seua pròpia concepció de la subcultura, és a dir, cadascun defineix el que significa ser gòtic: “Ser “dark” és ser un ànima que cerca trobar el que hi ha més enllà del que molts presenten o venen. Estima la vida, però no nega la certesa de la mort. No rebutja la llum però s'identifica amb la foscor. Són ànimes afligides, no per sentiments irreals i masoquistas, sinó per conflictes veritables que depassen, rebutgen, es marginen, s'enfronten o transcendeixen la cultura institucional.”
A diferència del moviment hippie o el punk, el “goth” no té un pronunciat missatge polític i no crida explícitament a l'activisme social. El grup està marcat per una èmfasi en l'individualisme filosòfic, la tolerància i el gust per la diversitat, una forta rellevància de la creativitat i l'art, una antipatia pel conservadorisme social i una forta tendència cap al cinisme, encara que aquestes idees no són comunes en tots els gòtics. La ideologia gòtica està basada molt més en l'estètica i en certs gustos culturals generalment compartits, que en idees ètiques o polítiques clarament definides. Crítiques i intolerància igual que altres estils de vida alternatius i altres subculturas urbanes, la subcultura gòtica ha rebut diverses crítiques. La intolerància amb la subcultura gòtica va des de mirades de disgust a agressions. La gent ocasionalment relaciona erròniament als gòtics amb el satanisme, creant un prejudici que els gòtics són “malvats”. “Hem hagut d'aguantar mirades, insults, i fins i tot en cert moment, alguna agressió cap a algun membre del nostre grup simplement per ser com som”.
